El diumenge passat aprofitant que estava al costat de Berga, vaig proposar a la colla de anar a visitar el monestir de Sant Quirze de Pedret i com no, el seu pont gòtic que salva el riu Llobregat camí de l’església.

El lloc m’ha sorprès. L’església de Sant Quirze de Pedret es troba aïllada i acompanyada d’una altra edificació prop del riu Llobregat. El camí s’inicia des de el pont de Pedret, on cal deixar el cotxe, és impressionant, per sota passa el riu Llobregat molt diferent del que ens ve al cap quan hi pensem, sobretot si vivim pels voltants de Barcelona. Quan he arribat, feia més o menys bo i quina ha estat la meva sorpresa en veure que hi havia gent prenent el sol o pescant i fins i tot gent fent pic-nic, amb taules i cadires. A dalt a l’església poca gent.

L’església està ben conservada, per unes obres de restauració que es varen fer fa uns anys. A l’interior s’han reproduït les pintures murals. Les  originals es conserven a diferents museus de Catalunya.

De totes les pintures reproduïdes, n’hi ha una que crida l’atenció. Es la anomenada L’Orant de Pedret. Es tracta de una figura d’un home amb barba i braços estesos, vestit amb una túnica i que ocupa un cercle decorat amb motius de ziga- zaga que té al damunt, fora del cercle, un ocell, si més no, singular. Es una imatge on tot hom que la mira queda impressionat per la seva senzillesa, el seu disseny simple, primitiu, i també el seu misteri. Per això ha rebut moltes interpretacions, estudis i articles que han formulat teories i han aportat hipòtesis, en alguns casos amb algun rigor científic i en d’altres, plantejant paral·lelismes amb altres cultures. Al final sembla ser que per entendre L’Orant s’hauria de llegir amb la mentalitat d’una època fosca, de transició entre el món visigòtic i la invasió islàmica…

El pont també està en molt bon estat, sinó de que l’hauria travessat! No m’estendré explicant coses importants i interessants, per que es poden trobar en moltes webs i blogs.

El seu origen es preromànic però com moltes esglésies, va ser començada en una època ( i ens queixem que la Sagrada Família encara no està acabada) i després es va anar fent o reconstruint o arreglant seguin les modes de la època, de manera que el que a nosaltres ens sembla una aberració no ho és tant. De fet, qui manté casa seva exactament igual que el primer dia? O li hem canviat les finestres o hem refet la cuina o hem tirat un envà per fer l’habitació mes gran, doncs el mateix passava amb les esglésies, les modes canviaven i les remodelacions seguien la moda. Falta el campanar en espadanya i el sostre i les naus no són del tot com en un principi. Però malgrat tot, l’església de Sant Quirze de Pedret es preciosa.