Avui us proposo en una viatge en el temps, cap a les terres de l’Ebre, a inicis del segle XVII per parlar sobre l’oli de ginebre. I concretament anirem a Riba Roja d’Ebre, una població que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre, a l’extrem més occidental de la comarca, sent una terra frontera amb l’ Aragó, com se sol dir, es on l’Ebre es fa català. Actualment la població te al voltant de uns 1.150 habitants i viu basicament de la fruita, l’oli i alguna petita activitat industrial, si be, tant la nuclear d’Ascó com fins ara la Electroquímica de Flix també han donat feina a molta gent del poble.

Des de l’aparició de l’homo sapiens, l’aprofitament del recursos naturals ha estat una mitja de subsistència que ha arribat fins els nostres dies. En el seu inici de forma molt rudimentària, per poc a poc amb la experiència i millora de les seves habilitats fer-ho de una manera mes artesanal, fins arribar als voltants dels segle XIX on ja els processos industrials fan un gran avenç  amb la pèrdua d’aquests processos artesanals, fins al punt que molts oficis i moltes tècniques artesanals per  l’aprofitament d’aquest recursos en els nostres boscos s’han perdut i caigut en l’oblit.

Tots som conscients de que  les persones grans sempre han estat posseïdors de grans coneixements sobre els recursos naturals, bàsicament en l’entorn rural i dintre del mon de la pagesia. Es mes, tenien un gran domini de les plantes medicinals i les seves utilitats.  Un cas singular i representatiu d’aquesta realitat era l’obtenció d’una gran varietat de resines i olis vegetals que degudament elaborats tenien diverses aplicacions tant en l’àmbit humà com pel bestiar.  Aquesta saviesa popular amb el transcurs dels temps han anat evolucionant i que malgrat els avanços de la tècnica i evolució del mon científic, cal preservar.

L’Oli de Ginebre

Un d’aquests processos artesanals era la producció, mitjans forns, del oli de ginebre. Aquest oli  es un líquid de color fosc, de consistència molt densa, semblant al quitrà i fort aroma balsàmic i molt amarg. S’obtenia per la destil·lació en sec (deshidratació) de les branques i soques de la planta i es feia servir com a remei terapèutic per les infermetats o ferides de la pell en el bestiar, encara que també podia tenir altres usos.

Doncs be, si aquesta producció d’oli en multitud de casos la seva producció era bàsicament per l’ús domèstic, a Riba Roja d’Ebre va tenir caràcter industrial.

De forns d’oli de ginebre em trobem per tota la geografia espanyola. De diferents mides, de fixos o fets pel moment, però es a Riba Roja on fins ara s’ha trobat la major concentració d’aquests forns repartits per tot els seu terme i mes a mes de unes mides que la producció que sortia d’aquests no podia ser nomes per l’ús domèstic.   Les exploracions fetes e investigacions dutes fins ara han demostrat de que es tractava d’una activitat empresarial i que si ens remuntem al segle XVII, ja  trobem les primeres referències documentals que ens permeten constatar l’existència i  funcionament d’aquests forns a Riba Roja.

S’ha de dir que la recuperació històrica i arqueològica d’aquest patrimoni s’ha fet gracies a la voluntarietat per part de gent del propi poble i sobretot del grup “Amics de Riba Roja” amb una gran tasca d’investigació, cerca i recuperació de forns i el que te mes valor, gran recopilació d’informació oral de la gent mes gran del poble.