Quan Lluis Llach canta al seu poble de Porrera, ell parla de que els masos es cauen…be cauen a Porrera i també als pobles del costat, tant s’hi val si son del Priorat, Terra Alta o Ribera d’Ebre. Però no tan sols cauen els masos sinó també les cases.

He visitat i passejat per Finestres, Corbera d’Ebre, Caserras del Castillo, Belchite….i de aquí uns dies per Galligant, pobles despoblats, pobles on dorm l’oblit i habita el silenci. Son pobles abandonats com a conseqüència de la guerra, dels pantans o be per la fugida del jovent cridats per la revolució industrial de les grans ciutats.

Hi han pobles que per no passar, no va passar ni la guerra, però a Riba-roja la guerra no tan sols hi va passar. Va venir, se hi va passejar i desprès de anades i tornades se’n va anar, deixant potser alguna que altra ferida encara una mica oberta. Va tenir la seva època d’esplendor i ara es un poble tranquil. Però si ara us parlo de Riba-roja es per que el seu bonic casc vell esta abandonat a la seva sort i poc a poc esta caient de mica en mica, dia a dia.

Riba Roja es un poble atractiu i francament, bonic quan el veus des de fora, ja sigui des de la Roca de la Campana o des de l’altra banda del riu. Però quan et fiquis pel casc antic, l’anima se’t cau als peus. Sempre s’ha dit que les cases les aguanten els fums de les xemeneies i quan veig aquest panorama jo em pregunto per que no estan enceses les llars que han de produir el fum que aguantarà la casa.

Falta gent? Si, es clar. A començaments del segle XX hi havia mes de dues mil persones, a l’any 1970 varen arribar fins quasi 2.300 persones, faltava ma d’obra per construir la presa hidroelèctrica i el poble es va eixamplar i es va crear el barri de Santo Domingo. Ara hi viuen poc mes de 1.100 persones. Falta feina,  pot ser si i per tant la conseqüència de la fugida, però i la administració local i comarcal que hi fan? I la gent del poble, no diu res? Si que diu…una veïna del casc vell em manifesta en primer lloc la seva por i desprès el seu malestar amb la administració local. Por per que la casa del davant també esta en estat ruïnós i qualsevol dia s’ensorrarà i pateix per la seva casa i per que ningú del seu entorn prengui mal. Malestar amb la administració local ja que no ajuda ni legal, administrativa ni econòmicament para que la gent es pugui fer amb alguna d’aquestes cases i rehabilitar-les i d’aquesta manera mantenir el teixit immobiliari del casc vell en bon estat.

Mes a mes les desgracies no venen soles. Sortides? Si…..el Consell Comarcal ha optat pel turisme. La gran solució al problema  varen pensar, però hi ha altres factors que han de fer que el pobles de la comarca siguin amables amb la gent de fora.

Quan al costat tens una central nuclear, una electroquímica que ha omplert de merda el riu, quan tens una mosca negra que et martiritza a la vesprada, un riu que l’han omplert de musclo zebra i de sílurs, especies foranes e invasores i la manca de serveis turístics de qualitat, el cert es que no ajuda a que la gent vingui.

Això si… han restaurat la Garita, antiga torre de guaita a les afores del poble i que han arreglat alguna plaça i algun carrer del casc antic, potser en un intent de fer atractiu la part vella del poble, però no es un contrasentit  que arreglin carrers i que les cases a banda i banda s’estiguin enfonsant?

En fi…tindrem una Garita impecable. El lloc ideal per veure un poble ensorrat.

Com diu en Lluis Llach, anem Pilar…es fa tard i els masos ens cauen… i jo afegeixo, i les cases també…