Mireu, …la Fatarella és un poble situat a la Terra Alta, prop de la vall de l’Ebre. El seu terme es troba a cavall entre la Serra de la Fatarella i la plana de les Camposines, es un territori al igual que d’altres termes confrontants plens de nombrosos barrancs amb les seves valls. Des dels punts mes alts de la serra es gaudeixen de unes magnífiques vistes de les planes que l’envolten, del riu Ebre, de les serres de Cavalls i Pàndols, dels Ports o fins i tot en dies especialment clars dels Pirineus.

El poble destaca per l’encant del seu conjunt arquitectònic rural. Una passejada pels carrers irregulars i sinuosos del nucli antic remunta al visitant a l’època medieval, mentre travessa els perxes, trams de carrer coberts mitjançant embigats, observa la muralla que es formà aprofitant les parets de les mateixes cases i creua els portals d’accés a la vila. En alguns edificis es fa ben palesa la construcció amb la pedra del terreny, però per observar l’abast i atractiu de les construccions de pedra seca, cal donar un tomb pel seu terme municipal, solcat per nombrosos marges, cabanes, perxes, pous, mines, forns d’oli de ginebre o basses.

oznor

oznor

oznor

Dons be, si aneu passejant pels seus carrers i alceu la vista, veureu a tots els balcons de les cases unes canyes amb unes rodones fetes amb una mena de rames….son “els bordons”….i que son els bordons es preguntareu?

Per explicar això, ens hem d’anar de romeria…per ser mes exacte, a la romeria de Sant Francisco, si! …no me he equivocat he dit Sant Francisco i no Sant Francesc…. Segons la llegenda, arrel d’una epidèmia que va afectar la població a finals del segle XVII, es va construir l’església i des de llavors, d’una manera o altra, s’ha mantingut el costum de visitar l’ermita un cop l’any, tradicionalment per a demanar al sant aigua per als camps i bones collites o per donar-li les gràcies si ha plogut. Aquesta romeria, repeteixo de Sant Francisco es celebra des de fa més de 300 anys i té lloc cada any el primer dissabte després de Pasqua. Com quasi totes les romeries, es va en processó des del municipi fins a l’ermita, situada a uns 12 km del poble.

Es surt ben d’hora, ben d’hora, a punta de dia amb repic de campanes i es camina fins arribar a l’ermita. També com totes les romeries hi ha una missa en honor al sant, hi ha festa i balls populars, la gent s’escampa pels voltants de l’ermita, per preparar i compartir el menjar, car i llonganissa a la brasa, paella, i tota mena de dolços de la terra.  Un cop tips i amb la migdiada feta, es fa el camí de tornada. I es durant aquest dia i en aquest lloc on es confeccionen els bordons. Com veieu a les fotos de mes amunt, estan fets amb canyes i sarga, en acabar la missa son beneïts i a la tornada, ajuden als caminants en el camí. En arribar a casa, al dia següent son retirats els del any anterior i cremats i els nous queden exposats durant tot l’any als balcons i finestres del poble per tal de espantar males astrugàncies, tenir bones collites, tenir pluja i aigua i en definitiva, para que Sant Francisco cuidi aquella llar, aixó si, com totes les assegurances i segons clàusules, fins l’any següent.