Ahir vaig tenir sortida fotogràfica amb la colla de «Imaginem«, i crec que puc dir colla, perquè som molts els que repetim per que ens agrada principalment la fotografia i per que també tenim una especial atracció per la muntanya i la naturalesa en general.
El taller d’ahir era com desenvolupar-nos, fotogràficament parlant, entre la boira al Congost de Mu, al costat de Alòs de Balaguer. Com ja es habitual, i per això es diuen Imaginem, al igual que vàrem anar a Finestres a veure estrelles i en el seu lloc vàrem veure llamps, ahir es va passar el mateix. De boira res de res. Això si, fred molt i sec, amb temperatures de 7 graus baix cero, per tant un dia clar i esplèndid. Es per això que s’ha de tenir imaginació i molta…
Pels qui no el coneixeu, el Congost de Mu es troba al costat de Alòs de Balaguer, on el riu Segre s’encaixona formant un Congost,  el de Mu, un topònim que fa referència a un dels cims més representatius de la Serra Carbonera, el cim de Lo Mur o del Mu, des d’on també davalla aigües avall el barranc del Mur.
L’excursió, per si hi voleu anar, és senzilla, no gaire llarga i relativament planera amb alguns trams una mica aventurers, per donar-li una mica d’emoció. Amb passarel•les sobre el riu i fins i tot amb un pont penjat al mes pur estil Indiana Jones. Vàrem sortir des dea l’àrea de pícnic de la Font de l’Espadella, molt a prop del poble d’Alòs de Balaguer per on s’hi pot arribar amb cotxe per un camí planer, sempre pel costat del riu Segre i on hi ha aparcament, font, taules i ombra, que suposo que a les calorades de l’estiu hi anirà molt be. El recorregut pel Camí del Solà està ben marcat, el traçat és evident i gens perdedor fins que s’arriba al aiguabarreig d’aquest riu amb la Noguera Pallaresa, en el mateix punt on resta situat l’embassament de Camarasa, on vàrem donar per acabada l’excursió.

El trajecte contínuament es va donar motius i situacions per anar tirant una foto darrera l’altra, llàstima de no trobar la tan esperada boira que ens hagués donat a les fotos un aire de misteri.  Mirades, punts de vista, algun ocell perdut, roques i perspectives van fer que una excursió d’una horeta i escaig, se’ns portes tot el mati. I sempre amb la companyia del riu al costat i l’atenta mirada del qui ens guiava, la mola del Mont-roig sempre al front.
Sembla ser que es del tot recomanable visitar també el poble d’Alòs de Balaguer, però com que el dia se’ns va tirar al damunt, no varen tenir temps de visitar-lo. Diuen que amb la pujada al seu castell es pot gaudir d’unes bones vistes de la comarca i que també te un interès l’església parroquial i com no, fer una passejada per carrers estrets i costeruts i una cosa que es va cridar molt l’atenció son les moltes, moltes fonts que hi ha per tot arreu. En fi un poble tot molt ben arranjat i ben cuidat.
Per tant, ja tenim l’excusa per tornar-hi, això si, amb boira…..